"Un cop la parròquia de Sant Pere ja havia estat incendiada, l’atac a l’edifici encara es va completar més a fons. La façana del temple, i especialment la imatge de Sant Pere, fou afusellada. En la imatge, un grup d’homes intenta fer caure l’escultura. \n"

"El mateix dia de l’assalt a la Catedral, l’edifici de l’antic Hospital de Santa Maria també va patir algun atac. Concretament l’estàtua renaixentista de la Mare de Déu amb el Nen, situada a la façana. L’edifici, amb funcions de museu i de biblioteca popular, va servir per salvar objectes artístics, inclosos els de la Catedral. \nNovament podem observar l’expectació generada per aquests assalts entre la ciutadania. \n"

"La revolució va transformar els usos habituals destinats a alguns espais i edificis simbòlics de la ciutat. L’agost de 1936 el palau de la Paeria es va convertir en la seu del Tribunal Popular i del Comitè d’Investigacions, dues de les institucions més representatives de la repressió revolucionària. A la mateixa façana del palau es feien públiques les sentències dictades pel Tribunal.\n"

"Les milícies, però, amb tot el que representaven van anar sent desplaçades per la militarització de les forces armades que defensaven la República. Un procés que formava part del retorcés experimentat per la revolució. \nEn aquesta marxa de combatents per la Rambla de Ferran (aleshores avinguda de la República), acompanyada de diversa simbologia política, es veu un cartell reclamant un exèrcit disciplinat i encapçalat per un comandament únic. Dues reivindicacions que representaven una organització militar oposada a la concepció miliciana de la guerra. Davant del Gran Hotel España es veuen dos grans retrats del president de la Generalitat Francesc Macià i del cap del govern de la República, i ministre de la Guerra, Francisco Largo Caballero\n"

"Les milícies, però, amb tot el que representaven van anar sent desplaçades per la militarització de les forces armades que defensaven la República. Un procés que formava part del retorcés experimentat per la revolució. \nEn aquesta marxa de combatents per la Rambla de Ferran (aleshores avinguda de la República), acompanyada de diversa simbologia política, es veu un cartell reclamant un exèrcit disciplinat i encapçalat per un comandament únic. Dues reivindicacions que representaven una organització militar oposada a la concepció miliciana de la guerra. Davant del Gran Hotel España es veuen dos grans retrats del president de la Generalitat Francesc Macià i del cap del govern de la República, i ministre de la Guerra, Francisco Largo Caballero\n"

"Les milícies, però, amb tot el que representaven van anar sent desplaçades per la militarització de les forces armades que defensaven la República. Un procés que formava part del retorcés experimentat per la revolució. \nEn aquesta marxa de combatents per la Rambla de Ferran (aleshores avinguda de la República), acompanyada de diversa simbologia política, es veu un cartell reclamant un exèrcit disciplinat i encapçalat per un comandament únic. Dues reivindicacions que representaven una organització militar oposada a la concepció miliciana de la guerra. Davant del Gran Hotel España es veuen dos grans retrats del president de la Generalitat Francesc Macià i del cap del govern de la República, i ministre de la Guerra, Francisco Largo Caballero.\n"

"En les immediacions del forn de Ramon Rius i de l’assaltada església de Sant Pere, estaven els populars “Almacenes San Pedro”. En aquells moments, però, la continuïtat d’aquell nom era difícilment sostenible. L’escriptor Josep Vallverdú explica en les seves memòries infantils com els treballadors dels magatzems, entre els que hi estava el seu pare, van col•lectivitzar el negoci per evitar perdre’n el control. El nou nom de l’establiment seria Magatzems Cooperatius La Llibertat (la plaça de Sant Francesc tenia aleshores aquell nom). \nTanmateix, malgrat la guerra i la revolució, la ciutat va mantenir, mentre fou possible, el seu funcionament normal. El comerç mostra els cartells publicitaris anunciant la campanya dels “Días Blancos” i de la “Quincena Blanca”.\n"

"Pocs dies després d’encetar-se el procés revolucionari, l’església de Sant Pere va ser assaltada i incendiada. El forn i el domicili de Ramon Rius estaven molt propers a plaça de Sant Francesc (aleshores dita de la Llibertat) i, per tant, de la parròquia. Aquestes fotografies estan preses des de la porta del forn. A la primera d’elles es pot veure com surt fum de l’interior del temple. \nEn la majoria de fotografies de Ramon Rius que mostren aquesta mena de violència, es pot apreciar l’expectació que aquests fets generaven en la ciutat. Molts lleidatans apareixen com a espectadors dels incidents."

"Pocs dies després d’encetar-se el procés revolucionari, l’església de Sant Pere va ser assaltada i incendiada. El forn i el domicili de Ramon Rius estaven molt propers a plaça de Sant Francesc (aleshores dita de la Llibertat) i, per tant, de la parròquia. Aquestes fotografies estan preses des de la porta del forn. A la primera d’elles es pot veure com surt fum de l’interior del temple. \nEn la majoria de fotografies de Ramon Rius que mostren aquesta mena de violència, es pot apreciar l’expectació que aquests fets generaven en la ciutat. Molts lleidatans apareixen com a espectadors dels incidents. \n"