"L’intens trànsit ciutadà que sempre ha concentrat el carrer Major, comporta que molts lleidatans poguessin ser testimonis de l’assalt a Sant Pere. A més de molts civils, Ramon Rius retrata des del balcó del seu dormitori el pas per davant de la parròquia de piquets d’homes armats, lluint banderes i restes d’uniformes militars. \n"

"Vista de la plaça de la Llibertat des de l’interior de Sant Pere, un cop el temple ja havia estat assaltat i incendiat.\n"

"Vista de la plaça Paeria des de la plaça Sant Joan. "

"L’Arc del Pont. "

"El patrimoni arquitectònic religiós de Lleida era força ric. Quan va esclatar el procés revolucionari a la ciutat, els temples es van convertir en un objectiu principal de les accions violentes. Bona part d’ells foren assaltats i incendiats l’estiu de 1936. A la imatge, Sant Llorenç abans de ser incendiada el dia 20 de juliol. \n"

"Foto familiar. \nMolí de Cervià."

"La situació de guerra suposà la instal•lació de controls en els accessos de la ciutat. En aquest cas es poden veure les proteccions amb sacs terrers situades a la gasolinera de la carretera de Madrid.\n\nBenzinera Colomé.\n"

"No foren les organitzacions obreres les úniques que lluïen els seus estendards i símbols polítics. En aquesta ocasió, el cotxe aturat en un control de pas al pont sobre el riu Segre llueix la senyera estelada que identificava als membres d’Estat Català. \n\n"

"Manifestació política de les Joventuts Socialistes Unificades creuant el pont sobre el riu Segre en direcció a Cappont. Potser adreçant-se a algun acte organitzat al Parc dels Camps Elisis (aleshores Eliseu Reclus), ja que al teatre del parc sovint s’organitzaven actes polítics. \nA l’Europa dels anys trenta era molt habitual que organitzacions polítiques de diverses tendències organitzessin les seves milícies, abillades amb els seus corresponents uniformes, correatges i banderes. L’enquadrament de la població, i especialment de la joventut, era un objectiu fonamental per a moltes formacions. A la marxa també s’aprecia la participació política de les dones en els anys de la República i de la revolució. \nLes accions polítiques al carrer, quan la confiança en la victòria encara no s’havia perdut, anaven sovint acompanyades d’un cert to festiu, com indiquen la participació de nens en la desfilada i els rostres somrients.\n"