"Un piquet de soldats del regiment d’infanteria l’Albuera núm. 16, que havia baixat del seu aquarterament de la Seu Vella, protagonitza la lectura del ban que declarava l’estat de guerra a la ciutat davant del palau de la Paeria, seu del govern municipal. El dia anterior civils armats de la dreta local ja havien sortit al carrer. \nL’acte és observat per lleidatans encuriosits que, segurament, no podien esperar en aquells moments el que la militarada acabaria representant per al país. \nLa situació política espanyola era tensa des de feia temps i les persones més conscienciades políticament esperaven que passés alguna cosa, però fins aleshores la societat lleidatana seguia el curs normal de cada estiu. La propaganda penjada a la plaça Paeria anunciava un gran ball al Xalet dels Camps Elisis.\n"

"Un cop ocupada la plaça, els militars revoltats, en formació i amb tota solemnitat, llegeixen el ban que declarava l’estat de guerra a la ciutat."

"Tot i la implicació de representants de la dreta local en la preparació del cop, el pes de l’operació va recaure fonamentalment en l’exèrcit. Les tropes revoltades van ocupar els punts estratègics de la ciutat: la Paeria, la Comissaria de la Generalitat —actual seu de la Diputació—, el local de Ràdio Lleida, la presó, l’edifici de Telèfons, Correus i Telègrafs. \nA l’estació del ferrocarril també hi van arribar els rebels. Quan el cop d’estat fracassà a Lleida, els soldats que estaven a l’estació es rendiren sense resistència.\nEstació de tren / ferrocarril"

"El 25 d’agost de 1936, amb el pas d’unitats de la columna de Juan García Oliver per la ciutat, la Catedral de Lleida també va ser assaltada i incendiada. Tot i això, el retard en la destrucció, comparat amb la sort patida per la resta d’esglésies, va permetre salvar l’arxiu i objectes artístics de la Catedral. La Seu seria reconstruïda per Regiones Devastadas després de la guerra."

"La primera etapa de la guerra, des de la perspectiva republicana, va estar protagonitzada per les milícies dependents de les diverses organitzacions polítiques. En aquest cas, podem apreciar uns vehicles, amb pintades del POUM, estacionats en un local incautat del carrer Caldereries que funcionava com a caserna de les milícies del partit. "

"Un cop la parròquia de Sant Pere ja havia estat incendiada, l’atac a l’edifici encara es va completar més a fons. La façana del temple, i especialment la imatge de Sant Pere, fou afusellada. En la imatge, un grup d’homes intenta fer caure l’escultura. \n"

"El mateix dia de l’assalt a la Catedral, l’edifici de l’antic Hospital de Santa Maria també va patir algun atac. Concretament l’estàtua renaixentista de la Mare de Déu amb el Nen, situada a la façana. L’edifici, amb funcions de museu i de biblioteca popular, va servir per salvar objectes artístics, inclosos els de la Catedral. \nNovament podem observar l’expectació generada per aquests assalts entre la ciutadania. "

"El mateix dia de l’assalt a la Catedral, l’edifici de l’antic Hospital de Santa Maria també va patir algun atac. Concretament l’estàtua renaixentista de la Mare de Déu amb el Nen, situada a la façana. L’edifici, amb funcions de museu i de biblioteca popular, va servir per salvar objectes artístics, inclosos els de la Catedral. \nNovament podem observar l’expectació generada per aquests assalts entre la ciutadania. \n"

"La revolució va transformar els usos habituals destinats a alguns espais i edificis simbòlics de la ciutat. L’agost de 1936 el palau de la Paeria es va convertir en la seu del Tribunal Popular i del Comitè d’Investigacions, dues de les institucions més representatives de la repressió revolucionària. A la mateixa façana del palau es feien públiques les sentències dictades pel Tribunal.\n"